martes, 24 de abril de 2018

Les formacions socio-digitals

Entre els dieferents grup socials hi ha necessitats diferents en l'area TIC creen diverses cultures d'us. Això dona lloc a diferents usuaris amb diferent comportament i finalitats sobre el que la xarxa els pot oferir.

lunes, 16 de abril de 2018

Un arxiu reuneix informació genètica de 800.000 persones

L'Arxiu Europeu de Genomes i Fenomes (EGA), amb seu a Barcelona i Cambridge té dades de 800.000 persones de tot el món per a investigacions científiques.

L'EGA és el repositori de dades genòmiques de referència d'Europa, consta de 4.000 conjunts de dades genòmiques i més de 1.500 estudis i està gestionat per l'Institut Europeu de Bioinformàtica i pel Centre de Regulació Genòmica de Barcelona. 

Aquest important arxiu genètic fa l'EGA el repositori de dades genòmiques de referència en el continent. Un rebost d'informació molt útil a nivell científic.

La investigació d'aquestes dades permet avançar en el coneixement de processos biològics i de diverses malalties i té gran potencial per transformar la pràctica de la medicina. Utilitzant les dades de l'archiu es pot estudiar el càncer, malalties rares, fins i tot les malalties minoritàries el que pot influir en el seu diagnòstic i posterior tractament.

Tota la informació disponible per als científics està sota un estricte sistema de confidencialitat i emmagatzemats duplicats a Barcelona i a Cambridge. Tota la informació recollida reuneix 4.5 petabytes que serien 4.500.000 gigabytes. Les dades estan organitzades per sexe, pais, malaltia, d'aquesta manera els científics poden accedir al que més els interessa de forma més ràpida. prop de 12.000 investigadors d'arreu del món ja han consultat dades de l'archiu.

Jo crec que aquest arxiu és molt funcional i útil per als científics a l'hora d'investigar sobre malalties, ja sigui el càncer o altres malalties menys comunes i rares que sense l'arxiu seria més difícil trobar informació genètica sobre aquestes persones i per tant més difícil investigar i avançar en trobar una cura per aquestes malalties. També opino que la manera d'organitzar la informació també accelera molt el procès d'investigació.

Espero que amb aquest nou mètode de recollir informació puguem trobar cura a les malalties que creen més morts i malalties poc comuns. 

martes, 10 de abril de 2018

ADICCIÓ A LES XARXES SOCIALS I VIDEOJOCS

Les xarxes socials milloren i faciliten la vida de les persones ja que permeten una comunicació instantània a qualsevol part del món. Tot i tenir coses bones les xarxes socials igual que els videojocs creen adicció, sobre tot en els adolescents, ja que ho han viscut des de petits. Les xarxes socials fan que l'adolescent s'aïlli per uns instants del que li envolta i en aquest aïllament es troba còmode i això li crea una dependència que pot desencadenar en una adicció.

L'addicció es dóna quan una persona necessita un estímul concret per aconseguir una sensació de benestar i per tant, suposa una dependència mental i física enfront d'aquest estímul. Quan parlem del terme addicció sempre vénen a les nostres caps imatges relacionades amb les drogues o l'alcohol, però avui en dia hi ha més tipus d'addiccions que no estan relacionades amb les substàncies químiques.

Quan l'adicció o la dependència es considerable hauriem de recórrer a un professional per que en ajudi a solucionar el problema. Aquest any 2018 l'adicció als videojocs serà considerada una malaltia mental per part de la OMS. En alguns països hi ha tal quantitat d'adicció que s'han creat campaments militars per tal d'ajudar a curar als "malalts".


Sens dubte, avui dia molts adolescents dediquen gran part del seu temps als videojocs, passen més hores de les que són recomanables davant d'una pantalla, però si això no afecta el seu dia a dia, no interfereix en la seva vida familiar i social i no repercuteix en el seu rendiment, no pot considerar-se un comportament patològic. Però també és veritat que si es passen un certs límits s'hauria de tractar per professionals.